Baròmetre Sanitari 2026: el model cooperatiu per reduir les llistes d’espera
L’últim informe del Baròmetre Sanitari (primera onada de 2026) dibuixa un mapa clar de la situació actual del sistema de salut a Espanya: la demanda en salut mental no para de créixer, mentre que les llistes d’espera augmenten de manera preocupant.
Sobresaturació del sistema: 90 dies d’incertesa
El 18,2% de la població afirma haver necessitat una consulta especialitzada per malestar emocional o salut mental en els últims dotze mesos. Aquesta xifra corrobora la tendència assenyalada per organismes com l’Observatori de la Soledat No Desitjada (que situa l’afectació en el 20% entre casos diagnosticats i no diagnosticats).
L’impacte de la quantitat de casos en el sistema sanitari és gran. Els professionals no disposen de temps il·limitat per a cada pacient ni de recursos per mantenir-se al dia amb el nombre de persones afectades. L’impacte en l’operativa sanitària:
- Primera consulta de Salut Mental (derivats d’Atenció Primària): 90 dies d’espera mitjana.
En patologies relacionades amb la salut mental, una espera prolongada per tenir la primera consulta amb el professional es pot traduir en un empitjorament de la situació del pacient. Alguns exemples poden ser els símptomes més recurrents, més greus o l’alteració de la vida quotidiana. La quantitat de casos també repercuteix en l’àmbit econòmic, ja que més consultes i més tractaments suposen una despesa econòmica més elevada per part de les institucions.
La percepció de la ciutadania davant la tendència actual és crítica: el 43% considera que l’estat de les llistes d’espera continua igual que fa un any i el 38% afirma que la situació ha empitjorat.
Model assistencial; l’exigència del pacient
Més enllà de la saturació del sistema sanitari, l’estudi també analitza l’adopció de noves tecnologies mèdiques. Tot i que el 86,3% dels usuaris creu que és senzill trobar informació sobre benestar general en línia, només el 48,8% accedeix amb facilitat a informació sobre salut mental, fet que evidencia una bretxa important d’alfabetització sanitària.
Pel que fa a la intel·ligència artificial, l’anàlisi mostra l’acceptació d’aquesta tecnologia en la gestió sanitària:
- El 48,8% se sent incòmode dialogant amb una IA durant una consulta en lloc de fer-ho amb un metge
- El 41,1% rebutja que el seguiment del tractament el dugui a terme íntegrament la intel·ligència artificial
La conclusió és clara: la tecnologia no ha d’assumir el paper principal en el tractament de la salut mental. La societat accepta la inclusió de les noves tecnologies en el procés mèdic, sempre que sigui com a copilot (per exemple, interpretació de proves), mantenint el rol principal del professional sanitari.
La sinergia del Human-in-the-Loop
L’estudi deixa clara la percepció negativa de la població respecte al protagonisme complet de la IA en el procés mèdic. Tot i així, la clau de la transformació digital rau en el model Human-in-the-Loop. La idea d’aquest model és utilitzar la capacitat analítica de les noves tecnologies per retornar al metge el seu actiu més valuós: temps, criteri i empatia.
| Dimensió estratègica | Rol del metge | Rol de la IA |
|---|---|---|
| Gestió de dades | Contextualització | Processament massiu |
| Experiència del pacient | Confiança i empatia | Hiperpersonalització de tractaments |
| Presa de decisions | Decisió final | Predicció de patrons |
La capacitat de processament de dades de la intel·ligència artificial pot ser de gran ajuda perquè permet gestionar quantitats enormes de dades de manera senzilla. Així, la personalització dels tractaments es pot portar al següent nivell i el seguiment pot ser més precís, ja que es poden predir situacions de risc. En aquest context, el paper del professional continua sent dominant; és ell qui dona context a totes les dades obtingudes per la IA, qui acompanya el pacient al llarg del seu procés de recuperació i qui decideix quins passos cal fer per garantir una recuperació completa.
IA i professionals sanitaris, un model conjunt
Per poder oferir més temps de qualitat als professionals, i aconseguir així una especialització més gran en cada cas de salut mental, la solució passa per optimitzar el procés sanitari, amb especial èmfasi en la fase prèvia a la primera consulta.
A Nexi Health treballem al voltant d’aquesta idea principal. El nostre dispositiu permet recopilar dades del pacient abans de la primera consulta. Així, el professional té l’oportunitat d’accedir a dades específiques de cada pacient abans de la primera visita clínica i pot dedicar temps a la decisió mèdica i al vincle humà.
Aquest acompanyament es tradueix en un flux de treball concret, en què el metge manté sempre la decisió final i Nexi aporta el context que la sustenta:
En cada etapa, el metge decideix; Nexi només aporta informació per a aquesta decisió.
La recopilació de dades continua entre les sessions, fent que aquesta espera superior a 147 dies no es visqui de manera aïllada. El pacient manté aquest seguiment a través de Bruna, el nostre agent conversacional, que recull la seva situació emocional de manera continuada sense necessitat que el metge sigui present en cada interacció. Quan es detecta un senyal d’alerta, aquest activa diversos mecanismes de seguretat dissenyats específicament per a l’atenció al pacient, que garanteixen que el professional clínic rebi la notificació i pugui intervenir a temps, sense que en cap moment sigui la tecnologia qui decideixi el curs de l’atenció.
En cap punt d’aquest procés decideix la tecnologia: decideix el metge, amb més informació i menys incertesa.