Què ha de valorar un hospital abans d'incorporar una eina d'intel·ligència artificial?

L'adopció de noves tecnologies en l'àmbit sanitari pot convertir-se en un bucle negatiu si no es tenen en compte els factors adequats: diners invertits en una nova eina, funcionament fallit, problemes persistents i tornar a començar.

En el cas de la intel·ligència artificial, això és especialment important. Abans de triar una eina, les institucions sanitàries han d'identificar quins problemes volen resoldre i quins processos poden beneficiar-se realment del seu ús.

La qüestió, per tant, no hauria de ser quina tecnologia volem incorporar, sinó quina necessitat volem resoldre i quina eina hi pot donar una resposta millor.

Quin problema volem resoldre?

La salut mental s'enfronta a una pressió assistencial creixent, ja que l'OMS estima que 1 de cada 4 persones patirà algun trastorn mental al llarg de la seva vida, i els professionals han d'atendre situacions cada vegada més complexes amb recursos i temps limitats. Aquesta situació pot tenir un impacte al llarg de tot el procés assistencial, amb dificultats com les següents:

• Manca de temps per a determinades tasques.
• Dificultats per fer un seguiment continuat.
• Dificultats per estructurar tota la informació clínica obtinguda.
• Processos administratius tediosos que resten temps assistencial.
• Problemes per detectar canvis entre consultes.

Aquests problemes haurien de ser el punt de partida abans d'incorporar qualsevol eina d'intel·ligència artificial.

Una tecnologia pot aportar valor si respon a una necessitat real i s'integra de manera adequada en el procés assistencial. Entre els seus possibles beneficis hi ha:

• Reduir el temps dedicat a determinades tasques.
• Augmentar la capacitat d'atenció.
• Facilitar el seguiment dels pacients.
• Reduir la càrrega administrativa del professional.
• Facilitar l'experiència del pacient.
• Optimitzar determinats recursos assistencials.

La tecnologia, per tant, hauria d'estar al servei del procés i no a l'inrevés.

Funciona també en un entorn real?

En el sector sanitari no n'hi ha prou amb demostrar que una eina d'intel·ligència artificial funciona tècnicament. En un àmbit tan complex, també cal conèixer com es comporta en condicions properes a aquelles en què s'utilitzarà.

Mostrar el funcionament d'una IA en un entorn controlat pot ser un primer pas, però si aquest entorn és molt diferent del dia a dia d'una institució sanitària, la informació obtinguda pot no ser suficient per prendre una decisió d'implementació.

Per això, abans d'incorporar una eina convé conèixer aspectes com el context en què s'ha provat, la població utilitzada per a la seva avaluació, els resultats obtinguts i la participació de professionals sanitaris.

La percepció i l'experiència dels pacients també poden ser rellevants quan l'eina interactua directament amb ells. Si la tecnologia forma part del procés assistencial, tant els professionals com els pacients han de poder utilitzar-la de manera comprensible i adequada a la seva funció.

Les dades són un altre element fonamental. Les organitzacions sanitàries treballen amb informació especialment sensible, per la qual cosa han de conèixer com es recopila, s'emmagatzema, es processa i es protegeix la informació dels pacients. Les eines tecnològiques han de complir totes les reglamentacions pertinents en matèria de dades, com ara el RGPD (Reglament general de protecció de dades de la Unió Europea).

L'eina ha d'oferir garanties de seguretat i un ús responsable de les dades, i l'organització ha de mantenir el control sobre la informació i conèixer amb claredat com es gestiona.

Encaixa en la feina dels professionals?

La capacitat tècnica d'una eina no garanteix que els professionals l'adoptin. També cal valorar com encaixa en la seva manera habitual de treballar.

Totes les eines poden requerir un procés d'aprenentatge, però en el sector sanitari el temps disponible per incorporar noves dinàmiques pot ser limitat. Per això, una solució hauria de ser senzilla d'utilitzar i estar integrada de manera eficient en el flux de treball habitual.

Si una nova tecnologia afegeix passos, tasques o complexitat al procés assistencial, hi ha el risc que no aconsegueixi generar l'impacte esperat.

La intel·ligència artificial pot ser de gran utilitat en diferents aspectes del procés clínic, però ha de funcionar com una eina de suport. L'objectiu és que pugui estalviar temps, facilitar determinades tasques i ampliar la capacitat d'atenció sense substituir el paper decisori del professional.

Com apliquem aquests criteris a Nexi Health

Aquests són alguns dels criteris que considerem fonamentals a l'hora d'incorporar tecnologia basada en intel·ligència artificial en l'àmbit sanitari. A Nexi Health hem desenvolupat la nostra solució tenint aquests mateixos principis com a punt de partida.

Criteri	Com l'aborda Nexi Health?
Problema real	Aborda processos com el seguiment i l'estructuració d'informació clínica.
Validació	Desenvolupament i avaluació amb professionals i proves pilot en entorns reals (estudi a Libèria amb més de 50 dones).
Seguretat	Desenvolupament tenint en compte els requisits propis de l'àmbit sanitari (marcs com DSM-5 i CIE-11) i en procés regulador per a la seva certificació com a dispositiu mèdic de classe IIa d'acord amb el Reglament (UE) 2017/745.
Integració	Pensada per incorporar-se al flux assistencial, no com una eina aïllada.
Acceptació professional	Interacció senzilla i orientada a reduir càrrega, no a afegir-ne.
Supervisió clínica	La tecnologia acompanya el professional, sense substituir-ne el criteri.
Impacte	Orientada a millorar el seguiment, la capacitat assistencial i l'eficiència.

La veritable pregunta és quin valor aporta

Incorporar intel·ligència artificial en un hospital no hauria de ser un objectiu en si mateix. Abans de prendre la decisió, cal entendre quin problema es vol resoldre, comprovar que l'eina està adequadament validada, valorar com s'integra en la feina dels professionals i garantir que les dades es gestionen de manera segura.

Una tecnologia sanitària només té sentit quan aconsegueix incorporar-se al procés assistencial i aportar un valor que es pugui mesurar.

La pregunta, per tant, no hauria de ser únicament "què pot fer aquesta IA?", sinó també "quin problema de la meva organització pot resoldre i com sabré si realment ho està fent?"