Pot la IA ajudar el metge sense substituir el seu criteri clínic?

Un pacient de salut mental arriba a la consulta i el professional no té visibilitat del que ha passat entre visites. La intel·ligència artificial, cada vegada més present en tots els àmbits de la societat, apareix com a possible aliada per canviar aquesta situació. Tot i així, la seva implementació en el procés sanitari genera dubtes en relació amb l'equilibri de responsabilitats amb el metge i la por de perdre autonomia i rigor clínic.

Tanmateix, potser aquesta no és la millor manera d'introduir la intel·ligència artificial en el context sanitari actual. Una qüestió més útil seria: què pot fer la IA perquè el professional pugui fer millor la seva feina?

En un context de saturació assistencial, la IA pot ser una aliada per reduir determinades càrregues del procés assistencial i ampliar la capacitat del professional, sempre sota una supervisió clínica adequada i sense desplaçar el seu criteri.

La IA dona suport. El professional decideix.

Encara que la IA pugui dur a terme tasques de recopilació, organització i detecció preventiva de manera automàtica, el paper del professional es manté: la capacitat de gestió de dades ajuda a obtenir i mostrar la informació del pacient de manera útil i àgil, però és ell qui duu a terme les tasques següents:

• Interpreta
• Contextualitza
• Decideix
• Supervisa
• Parla amb el pacient
• Assumeix la responsabilitat clínica

Una eina d'IA clínica no s'hauria de valorar únicament per com de bé funciona el seu model, sinó per com contribueix a la feina del professional. La revisió sistemàtica de Nuutinen i Leskelä (2023) destaca precisament la necessitat d'avaluar l'acompliment dels clínics amb i sense el suport de sistemes d'aprenentatge automàtic, tenint en compte aspectes com la interfície, els casos analitzats i la manera com es mesura el rendiment. En altres paraules, que una IA obtingui bons resultats com a model no significa per si mateix que millori la presa de decisions del professional.

La IA pot recopilar i estructurar informació perquè posteriorment el professional hi aporti el seu criteri clínic. En un procés assistencial supervisat, la tecnologia pot donar suport a determinades fases del procés, però no hauria de substituir el professional en la presa de decisions clíniques ni determinar per si sola els passos d'un tractament.

La responsabilitat sobre les decisions clíniques ha de continuar clarament definida i sota la supervisió del professional sanitari.

Alliberar temps per al que requereix criteri clínic

El focus no s'hauria de posar en la quantitat de coses que pot fer la intel·ligència artificial dins del procés clínic, sinó en el valor que aporta al professional i en la seva capacitat per alliberar temps per a les tasques que requereixen criteri clínic.

Els metges no necessiten necessàriament totes les dades possibles. Necessiten informació útil, estructurada i disponible quan la requereixen.

L'aplicació d'IA a tasques de documentació clínica pot millorar l'eficiència i reduir la càrrega de treball dels professionals. La revisió de Lee et al. (2024), que va analitzar 36 estudis, va trobar millores en l'eficiència i la precisió de la documentació, però també va identificar la integració amb les històries clíniques electròniques i la gestió d'errors entre els principals reptes per traslladar aquests beneficis a la pràctica clínica.

Per això, una IA clínica útil hauria de reunir algunes característiques:

• Estar validada clínicament.
• Ser transparent en el seu funcionament.
• Estar supervisada per professionals.
• Integrar-se en el flux assistencial.
• Garantir la seguretat i la protecció de la informació.
• Comunicar els seus límits.
• Estar dissenyada per donar suport a les decisions, no per substituir-les.

L'objectiu no és simplement que el professional treballi menys, sinó que pugui dedicar més temps a allò que requereix realment el seu coneixement clínic: interpretar, decidir i acompanyar el pacient.

El futur no és metge contra IA

La qüestió no és decidir si la IA té lloc a la consulta o no. La qüestió és dissenyar eines que aportin valor sense desplaçar allò que fa imprescindible el professional sanitari: els seus coneixements, el seu criteri i la seva capacitat per comprendre el pacient.

Aquest és el paper que hauria d'ocupar la IA clínica: ampliar la capacitat del professional, no reemplaçar-la.

Des d'aquest enfocament, Nexi Health busca donar continuïtat al seguiment dels pacients de salut mental entre consultes. Bruna interactua amb el pacient abans de la consulta i entre visites, recollint informació clínica i emocional sobre la seva evolució, mentre que Meripsy la integra i l'estructura perquè el professional pugui disposar d'una visió longitudinal del pacient. D'aquesta manera, la informació rellevant que es genera entre una consulta i la següent no queda aïllada, sinó que pot arribar al professional preparada per a la seva valoració, cosa que li permet dedicar més temps a l'avaluació, la presa de decisions i l'acompanyament clínic.

La qüestió, per tant, no hauria de ser quant pot fer una IA, sinó quines tasques pot assumir de manera segura perquè el professional pugui dedicar més temps a les que requereixen criteri clínic.

Referències

• Lee, S., et al. (2024). Avaluació de l'impacte de la intel·ligència artificial (IA) en l'eficiència i la precisió de la documentació clínica en diferents entorns clínics: una revisió d'abast. Cureus. https://doi.org/10.7759/cureus.73994
• Nuutinen, M., & Leskelä, R.-L. (2023). Revisió sistemàtica de l'avaluació de l'acompliment dels clínics amb o sense l'ajuda d'un sistema de suport a la decisió clínica basat en l'aprenentatge automàtic. Health and Technology. https://doi.org/10.1007/s12553-023-00763-1