Pot la tecnologia ajudar-nos a mantenir un tractament sense convertir-lo en una càrrega?

Si segueixes un tractament de salut mental, segurament saps que no només cal fer front als símptomes, sinó que també cal anar a consultes, recordar indicacions, afrontar possibles recaigudes i observar la teva pròpia evolució. Tot això mentre mantens la motivació durant un procés que pot ser llarg i l'evolució del qual no sempre és lineal.

Aquesta càrrega no es limita als símptomes o al tractament en si. També inclou el temps, l'esforç i els recursos que el pacient ha de dedicar a gestionar la seva atenció sanitària, un concepte conegut com a càrrega del tractament (Demain et al., 2020).

En aquest context, la tecnologia pot convertir-se en una aliada. Algunes eines poden facilitar determinades tasques i ajudar a mantenir la continuïtat del tractament sense afegir-hi esforç innecessari.

Però també pot passar el contrari. Si una eina exigeix massa atenció, temps o interacció, pot convertir-se en una preocupació afegida per al pacient. La tecnologia pot reduir la càrrega d'un tractament, però també pot crear-ne una de nova.

Quan la tecnologia afegeix més càrrega

L'ús de tecnologies com la intel·ligència artificial en salut mental no suposa, per si mateix, una millora per al pacient. Perquè una eina sigui realment útil, ha d'estar dissenyada per facilitar el procés i no convertir-se en una tasca més.

Algunes característiques poden fer que una eina digital sigui més difícil d'incorporar al dia a dia:

• Qüestionaris massa freqüents.
• Aplicacions complexes.
• Un excés de notificacions.
• Necessitat d'introduir informació constantment.
• Interfícies poc intuïtives.
• Interaccions que no tenen un propòsit clar per al pacient.

Una eina que exigeix massa esforç pot acabar convertint-se en una altra barrera per al tractament. Pot generar l'efecte contrari a l'esperat: afegir una tasca més a un procés que ja exigeix temps, atenció i esforç.

L'evidència sobre intervencions digitals de salut mental també assenyala que factors com els problemes tècnics i la manca de personalització poden dificultar la implicació dels usuaris (Borghouts et al., 2021). Per això, no n'hi ha prou amb incorporar tecnologia al tractament: també cal pensar en com s'utilitza i en quin esforç exigeix al pacient.

Què fa que una eina sigui realment útil?

Perquè una eina acompanyi el pacient durant el seu tractament, hauria de complir uns criteris concrets.

Hauria de ser senzilla i requerir poc esforç per utilitzar-la. Un aprenentatge lent i un funcionament feixuc són dos factors que generen rebuig, per la qual cosa l'eina ha d'afavorir un ús àgil. També és rellevant que s'adapti al pacient, pel que fa a les seves capacitats, hàbits o necessitats digitals. Aquests factors no són iguals en tots els pacients i la tecnologia ha de ser capaç de ser eficaç en els diferents grups socials.

La motivació del pacient és molt important durant el procés de recuperació. En aquest sentit, explicar de manera clara i constant l'objectiu del procés al pacient l'ajuda a entendre el procés en què està treballant i el punt en què es troba. Finalment, la relació amb el professional. Tot i que l'eina s'ha de centrar en l'ús que en fa el pacient, no es pot deixar de banda la importància que també estigui connectada amb el metge. El professional ha de tenir la capacitat de rebre tota la informació generada en la interacció usuari-eina de manera que comprengui millor l'evolució del pacient i les seves necessitats.

La tecnologia hauria d'integrar-se en la vida del pacient alterant els seus hàbits tan poc com sigui possible. La seva funció no hauria de ser demanar-li que faci més, sinó facilitar determinades tasques i ajudar-lo a mantenir-se connectat amb el seu procés d'atenció.

La tecnologia pot ajudar a mantenir el vincle

Entre una consulta i la següent es poden produir canvis rellevants en l'estat del pacient. Alguns símptomes poden millorar o agreujar-se, poden aparèixer noves dificultats o es poden produir situacions que el pacient consideri importants de comunicar.

Una eina senzilla pot facilitar que determinats canvis es registrin o es comuniquin durant aquest període, sense haver d'esperar necessàriament a la consulta següent. Això també pot ajudar a reduir la dependència de la memòria a l'hora de reconstruir setmanes d'evolució durant una visita.

Una eina ben dissenyada pot facilitar un seguiment més continu de determinats aspectes de l'evolució del pacient. Les interaccions que es produeixen durant el procés poden convertir-se en una font addicional d'informació per al professional que, d'altra manera, podria no estar disponible.

A més, l'evidència disponible apunta a una relació entre el nivell d'implicació en les intervencions digitals de salut mental i els seus resultats, cosa que reforça la importància de dissenyar eines que els pacients puguin utilitzar de manera sostinguda (Gan et al., 2021).

Però mantenir aquest vincle no significa substituir la relació entre pacient i professional. La tecnologia pot actuar com un punt de connexió addicional entre tots dos, sense substituir la trobada clínica ni traslladar al pacient una responsabilitat que correspon al procés assistencial.

Menys esforç, no menys participació

La millor tecnologia aplicada a la salut mental no és necessàriament la que fa més coses, sinó la que aconsegueix que el pacient hagi de fer menys tasques innecessàries per mantenir-se connectat amb el seu procés d'atenció.

Fer menys no significa participar menys en el tractament. Significa eliminar esforços que no aporten valor i facilitar aquelles interaccions que sí que poden contribuir al procés.

Aquest és un dels principis que hi ha darrere d'eines com Nexi Health: facilitar la interacció amb el pacient i recollir informació rellevant durant el procés sense convertir el seguiment en una nova càrrega.

Perquè, quan la tecnologia s'integra correctament en un tractament, el seu valor no s'hauria de mesurar per quant fa el pacient amb ella, sinó per quant li facilita continuar amb allò que realment importa: el seu procés de recuperació. A Nexi treballem per oferir suport als pacients al llarg de tot aquest procés tan complex que és la recuperació en salut mental i perquè se sentin acompanyats en tot moment.

Referències

• Borghouts, J., Eikey, E., Mark, G., De Leon, C., Schueller, S. M., Schneider, M., Stadnick, N., Zheng, K., Mukamel, D., & Sorkin, D. H. (2021). Barriers to and facilitators of user engagement with digital mental health interventions: Systematic review. Journal of Medical Internet Research, 23(3), e24387. https://doi.org/10.2196/24387
• Demain, S., Gonçalves, A.-C., Areia, C., Oliveira, R., Marcos, A. J., Zhang, J., & Green, M. (2020). A systematic literature review looking for the definition of treatment burden. Heliyon, 6(4), e03641. https://doi.org/10.1016/j.heliyon.2020.e03641
• Gan, D. Z. Q., McGillivray, L., Han, J., Christensen, H., & Torok, M. (2021). Effect of engagement with digital interventions on mental health outcomes: A systematic review and meta-analysis. Frontiers in Digital Health, 3, 764079. https://doi.org/10.3389/fdgth.2021.764079