Un pilot no n'hi ha prou: com implantar una IA en salut

Un estudi realitzat en el marc de l'avaluació de l'NHS AI Lab i publicat per Mozaffar et al. (2026) identifica precisament una bretxa entre l'experimentació i l'adopció rutinària: les solucions poden demostrar la seva viabilitat en projectes pilot, però troben dificultats per avançar cap a una implantació sostinguda per factors com el finançament per escalar, la integració en els serveis, els processos de contractació, la capacitat organitzativa i l'adaptació dels models assistencials.

En salut mental, aquesta bretxa té una particularitat addicional: una eina de seguiment no només ha de funcionar durant la consulta, sinó integrar-se en el període entre visites, quan es produeix bona part de l'evolució del pacient. Per això, passar del pilot a la pràctica implica adaptar els fluxos de treball, definir responsabilitats i aconseguir que la recollida i l'estructuració d'informació entre consultes es converteixin en una part sostenible del procés assistencial.

Sense adopció professional no hi ha implantació

El professional sanitari és un dels actors principals en l'èxit d'una implantació tecnològica. Perquè una eina s'incorpori realment a la pràctica diària, ha de resultar útil, comprensible i fàcil d'utilitzar, i el professional ha de disposar de la formació i l'acompanyament necessaris.

L'evidència sobre la implementació d'IA en entorns sanitaris assenyala precisament la importància de factors com la participació dels professionals, l'encaix amb la pràctica existent i les condicions que en faciliten l'adopció (Preti et al., 2024).

En línia amb la literatura sobre adopció i implementació de tecnologia sanitària, alguns aspectes especialment rellevants són:

• Utilitat percebuda: entendre quin problema resol.
• Facilitat d'ús: incorporar-la sense generar fricció.
• Participació: haver pogut influir en el seu disseny i adaptació.
• Formació i acompanyament: saber utilitzar-la i disposar de suport.
• Retorn: poder modificar-ne el funcionament a partir de l'experiència real.

Una tecnologia pot funcionar tècnicament i, tot i així, no ser adoptada si no resol una necessitat clara o introdueix més complexitat de la que elimina.

Integrar la tecnologia en el procés assistencial

Un altre repte que marca la diferència entre un pilot reeixit i una integració completa és l'adaptació de l'eina al procés clínic.

No n'hi ha prou amb definir on s'instal·larà una eina dins del procés assistencial. També cal analitzar com canvia la feina dels professionals i quins ajustos requereix l'organització. Una eina aïllada pot acabar generant un altre sistema que cal gestionar, en lloc de simplificar el procés existent.

Si l'eina recopila informació dels pacients i l'estructura per a l'anàlisi posterior dels professionals, pot modificar de manera significativa com el metge rep i utilitza la informació durant la consulta.

!Ilustración antes-después de la integración.png

No només canvien els passos del procés, sinó també el seu ordre i el paper del metge. El professional pot arribar a la consulta amb part de la informació ja recopilada i estructurada i dedicar una part més gran de la trobada a interpretar-la, contextualitzar-la i prendre decisions clíniques.

La implantació també necessita responsables

Integrar una eina en un procés clínic no és únicament una decisió tecnològica. L'adopció de noves tecnologies requereix definir clarament les responsabilitats i la governança associades al seu ús per evitar situacions de dubte o incertesa.

Això resulta especialment important quan una eina passa d'un entorn pilot a un ús habitual, perquè augmenten els usuaris, els processos implicats i les situacions que cal gestionar.

Per a una implantació cal definir:

• Qui lidera el projecte.
• Qui en supervisa el funcionament.
• Qui recull incidències.
• Qui analitza els resultats.
• Qui decideix modificacions.
• Com es manté la supervisió clínica.
• Com es revisa el rendiment al llarg del temps.

La governança no s'hauria de plantejar únicament quan apareix un problema. Ha de formar part del disseny de la implantació des del principi.

Escalar una tecnologia també és escalar un procés

Escalar un pilot es relaciona en moltes ocasions amb augmentar el nombre de pacients atesos i la capacitat del centre sanitari. Tanmateix, aquesta visió deixa de banda un factor important: la complexitat dels processos també augmenta.

Escalar no significa únicament atendre més pacients. Significa aconseguir que el model continuï funcionant quan n'augmenten l'abast i la complexitat.

En ampliar el servei en què és present una nova tecnologia, no només augmenta el nombre de pacients. També ho fan les dades, els professionals implicats, les necessitats de formació, la supervisió i la coordinació entre els diferents actors.

Per això, escalar requereix comprovar que els processos continuen sent sostenibles i que els resultats observats durant el pilot es poden mantenir en un context més ampli.

La innovació sanitària no s'acaba quan la tecnologia demostra que funciona. Comença quan les persones aconsegueixen incorporar-la a la seva manera de treballar i l'organització pot sostenir-la en el temps. Per fer-ho, calen professionals implicats, processos adaptats, responsables definits i resultats que permetin aprendre i millorar.

Abans d'escalar una tecnologia, la pregunta no hauria de ser només si funciona, sinó si l'organització està preparada per integrar-la i sostenir-la.

Referència

• Mozaffar, H., Williams, R., Anderson, S., & Cresswell, K. (2026). A system-level analysis of challenges and strategies for scaling artificial intelligence in healthcare: A qualitative study of the NHS AI lab. DIGITAL HEALTH, 12. https://doi.org/10.1177/20552076261464270
• Preti, L. M., Ardito, V., Compagni, A., Petracca, F., & Cappellaro, G. (2024). Implementation of machine learning applications in health care organizations: Systematic review of empirical studies. Journal of Medical Internet Research, 26, e47971. https://doi.org/10.2196/47971