El doble repte de la salut mental i la soledat

Un problema amb impacte directe en la pressió assistencial

Les dades de l'estudi impulsat per la Fundació ONCE i la Fundació AXA revelen una realitat que desborda els models d'atenció tradicionals. Quan la soledat i els trastorns mentals es retroalimenten, el risc clínic es multiplica de manera exponencial, i afecta directament la gestió dels recursos sanitaris.

Els problemes de salut mental (diagnosticats o no) afecten aproximadament una cinquena part de la població (20,2%). Aquesta dada es tradueix en una demanda de consultes molt elevada i difícil d'absorbir, principalment en centres d'atenció primària i psiquiatria.

La soledat no desitjada, per la seva banda, afecta el 15,6% dels ciutadans. És un factor invisible molt important; pot comportar complicacions tant en el prediagnòstic, augmentant la gravetat del problema, com en el tractament, provocant crisis o situacions de risc.

Com s'ha esmentat, la relació entre la salut mental i la soledat és molt estreta, i la influència recíproca també es veu en les dades. Entre les persones que pateixen soledat no desitjada, els casos de trastorns mentals es disparen fins al 58,4%, gairebé el quàdruple que entre les persones acompanyades. Les conseqüències de patir tots dos problemes poden ser crítiques, ja que el 43,8% de les persones amb perfil dual ha tingut pensaments autolesius o fins i tot suïcides.

Factors que dificulten el diagnòstic precoç

L'informe identifica determinants econòmics, generacionals i socials que actuen com a barreres d'accés al sistema de salut i dificulten la intervenció preventiva. Una tendència clara està relacionada amb l'edat. En moltes ocasions la soledat s'associa a la tercera edat, tot i que la incidència de trastorns mentals és inversament proporcional als anys. Afecta el 38,5% dels joves de 18 a 24 anys, enfront del 8,5% en persones de més de 75 anys. Aquesta dada deixa clara la necessitat d'eines digitals adaptades a les noves generacions.

Un altre factor clau és el socioeconòmic. El risc de patir problemes mentals augmenta del 18,4% al 35,4% en persones amb dificultats financeres. En combinar la vulnerabilitat econòmica i els problemes de salut mental, la taxa de soledat es dispara fins al 59,6%.

L'estigma social que envolta la salut mental suposa una dificultat afegida en el tractament d'aquests problemes. El 77,6% de la població considera que és difícil o molt difícil reconèixer un problema de salut mental davant dels altres. Aquest silenci pot ser molt perjudicial en el procés de recuperació, ja que retarda la cerca d'ajuda i, per tant, l'accés al tractament. Casos lleus poden transformar-se en patologies greus i complexes.

Necessitat d'un model integral i proactiu

La capacitat d'influència d'un enfocament individualista i reactiu és limitada. Esperar que sigui el pacient qui acudeixi, immers en una crisi, a l'especialista pot agreujar la seva situació personal i, al mateix temps, la situació sanitària general. L'estudi assenyala diverses de les principals barreres o dificultats presents en el context actual:

• Insuficiència de recursos preventius i comunitaris de seguiment
• Barreres econòmiques que limiten l'accés
• Tractaments fragmentats que no atenen els factors socials que generen els problemes

Per optimitzar recursos i millorar l'eficiència dels processos de recuperació, les organitzacions sanitàries han d'operar al voltant de tres pilars bàsics: atenció accessible, contínua i preventiva. La clau de l'eficiència clínica rau a acompanyar el pacient en el seu entorn quotidià, reduint l'aïllament i detectant de manera precoç els indicadors de recaiguda. La soledat no és present únicament al marge de la salut mental, també és present durant el procés de recuperació dels pacients. És per això que cal oferir un acompanyament complet durant tot el tractament.

Acompanyament continu: la base de Nexi Health

A Nexi Health entenem que la tecnologia healthtech ha de ser el pont que connecti els professionals de la salut amb la realitat diària del pacient. Sabem que l'aïllament és un factor crític durant qualsevol tractament de salut mental.

La nostra solució ofereix un dispositiu de monitoratge i acompanyament continu que permet a les organitzacions de salut:

• Prevenir crisis: Identificar de manera precoç anomalies abans que derivin en problemes més greus.
• Enderrocar la barrera de la soledat: Proporcionar una via de contacte constant i propera que redueix la percepció d'aïllament durant el procés de recuperació.
• Optimitzar la capacitat assistencial: Facilitar als professionals una eina de seguiment estructurada i escalable, fent viable una atenció d'alta qualitat i accessible per a tothom.

La integració de la salut mental i el suport social no és només una necessitat; és l'únic camí viable per construir un sistema de salut sostenible i eficient.